Jericoacoara - Lençois Maranhenses - Sao Luis - Algodoal

Jericoacoara
Sota un diluvi tropical com no n´havíem vist encara cap, vam arribar en una espècie de camió 4x4 a Jericoacoara, un poblet perdut entre dunes a mig camí entre Fortaleza i Paraíba. Se´ns prometien carrers de sorra, tranquil.litat, bon rotllo i molta festa. I s´ha de dir que les tres primeres es van complir amb escreix, tot i que l´última, si no fos per la nostra bona predisposició a les caipirinhes téte a téte, no s´hauria acomplert gens! I és que la temporada baixa ens està matant!
[Coses del destí: un cigarret en una de les parades de l´autobús entre Fortaleza i Jijoca, camí de Jeri (com li diuen els locals), va fer que coneguéssim en Pepe, el brasiler que tenia una pousada amb la seva enamourada.... que era d´on? ....de Barcelona! I allí vam allotjar-nos com a casa tu!


Lençois Maranhenses
Espectacular!!!, amb permís del Feliu, aquest apartat l´hem de començar així. I tot i que arribar-hi no va ser fàcil, i vam haver de fer nit al poble de la fi del món, Tutóia, el viatge fins als Lençois des d´allí ja va ser un bon aperitiu del que ens esperava, un camí en camioneta 4x4 entre dunes, palmeres i precioses llacunes de pluja. I tot això en companyia de 2 argentins molt documentats, sobretot ella, que ens anaven introduint a les meravelles que ens estàvem acostant "y todo lo he leído en Internet", i recoi la dona si havia llegit! (tot i que la meitat de les dades, segons l´Albert, eren inventades i/o exagerades per ella).

I després d´aquest aperitiu el menú va continuar amb un primer plat de passeig per les immenses dunes i llacunes d´aigua dolça dels Lençois, amb posta de sol com a colofó.
El segon plat va consistir en un viatge en vaixell riu amunt fins a Caburé, un poblet pintoresc entre l´Atlàntic i el riu Preguiça ("que lo llaman así por los muchos perezosos que habitan en sus lindes", ens explicava l´argentina il.lustrada, "aunque me han dicho que es muy difícil verlos", afirmació que, ara sí, va resultar ser certa perquè no en vam veure ni un).
I les postres: inici de les festes de Sao Joao a Barreirinhas (poble on ens allotjàvem) que va incloure un dels moments antològics, per esperpèntic, del viatge amb el concurs de la galinha caipira: una barreja entre l´elecció de pubilla del poble, reina de les Festes i Miss Barreirinhas a la brasilera. No tenia preu:

Sao Luis
I seguint el fil de les festes de Sant Joan, vam arribar a Sao Luis, centre neuràlgic de les festes de Sao Joao de Maranhao; segons ells mateixos, "a mais bonita festa popular do Brasil". I la veritat és que era festa grossa! Tots els vespres i nits hi havia multitud de concerts, balls per tot arreu i molta gent als Arraials (una espècie de barraques a la brasilera repartides per tota la ciutat). Per fi, de veritat, més enllà del show de Barreirinhas, una mica de festa a la brasilera!
Això sí, la combinació de la nostra estada a la ciutat amb el dia que ens tocava prendre la primera dosi de Lariam (antimalària) que ens impedia beure alcohol durant les 48 hores següents, va fer que les nits no fossin prou desenfrenades com per impedir-nos gaudir de la ciutat també durant el dia.
A més a més, vam fer una ràpida excursió a Alcántara, ciutat veïna, on el millor de tot plegat va ser conéixer la parella de xilens que, vés per on, tot just havien acabat el viatge Amazones avall que nosaltres volem emprendre Amazones amunt. La molta informació que ens van donar serà més que útil per gaudir del nostre pas pel riu.

Algodoal
Com vam dir abans de marxar, aquest és un bloc per explicar tant les aventures com les deseventures de les nostres peripècies sudamericanes, i quan estem celebrant el primer mes en ruta, aquí tenim el primer contratemps: ens han robat l´ordinador i les guies!! buaaaaah!! quina mala sort!!! Colla de lladres brasilers!!! I tot per dormir una mica massa profundament a l´autobús (10 hores i de nit) que ens duia de Sao Luis a Belém. Però, s´ha de dir que, després d´unes primeres hores d´indignació màxima, i de passar uns dies de tranquil.litat a l´illa de Maiandeua, ens tornem a reconciliar poc a poc amb el Brasil, de cara a poder continuar amb alegria i bon humor el nostre viatge Amazones amunt.
A l´illa ens hem quedat a Algodoal, el poble principal, on no hi ha cotxes ni motos, només carros de cavalls, i on els carrers són de sorra. A la nit, quan la marea puja, s´ha d´agafar una barqueta (1 real per persona) per creuar el riu que es forma i separa el poble en dues meitats. Hem anat tot el dia amb els peus plens de sorra i de fang però estem d´acord en què ha estat una molt bona recomanació: moltes gràcies Claudia i Daniel!