Porto Alegre
Després del nostre fugaç pas per l'Uruguai, vam entrar al Brasil per Porto Alegre, ciutat coneguda per ser la fundadora del Fòrum Social Mundial i per la seva exitosa implantació de pressupostos participatius. I aviat ens vam adonar que hi ha una gran diferència entre el Brasil que ja havíem vist (el nord i el nord-est) i el que ara començàvem a explorar (el sud i el sud-est): aquest darrer és el Brasil més "desenvolupat", el responsable de la major activitat econòmica del país, on majorment es palpa que el Brasil és un país "emergent".
Per altra banda, entrar de nou en aquestes terres va ser com tornar a un lloc conegut: coneixíem una mica la llengua, la gastronomia i la música; ens sonaven els sucos que apareixien en interminables llistes de sabors; però això sí, teníem la sensació que el nostre pas pel Brasil pertanyia a un altre viatge, i és que hem vist tantes coses entre una estada i l'altra en aquest país!!
De Porto Alegre no n'hem de destacar massa cosa, tot i que ens va causar una bona impressió i creiem que deu ser una bona ciutat per viure-hi. En vam visitar el mercat central (on vam degustar les amanides de fruita de la Banca 40), vam passejar per la riba del llac/riu Guáiba (on vam entrar a la Usina do Gasómetro, una antiga estació termoelèctrica convertida en un centre cultural) i, en general, vam gaudir d'aquesta tranquil·la ciutat amb certes reminiscències a la seva ciutat agermanada, Barcelona.
Florianópolis (Ilha de Santa Catarina)
Sota una pluja torrencial de mil dimonis vam arribar a Florianópolis, la ciutat central de l'Ilha de Santa Catarina, un paradís de platges i muntanyes tropicals que, en primera instància, no vam poder apreciar des de la ciutat, tot esperant que parés la pluja.
Tan bon punt va començar a sortir el sol, el dia de l'aniversari de la Carolina, vam poder endinsar-nos a l'illa, i des de Campeche, a la costa central, vam explorar una part del nord (Joaquima, Mole i la Lagoa da Conceiçao) i una part del sud (Pantano do Sul i els voltants), tot caminant per les seves interminables platges i ben buides un cop ens allunyàvem dels principals punts de serveis (bars i restaurants). Afortunadament, vam poder esquivar la multitud d'argentins que ocupen l'illa però que es concentren majoritàriament al nord.
Tot i que era difícil reunir el coratge per remullar-se a l'aigua (que estava moooolt freda), ens hi vam acabar banyant, ja que la combinació d'aigües clares i el paisatge muntanyós carregaaaaaaat de vegetació que caracteritzen l'illa ens van captivar...
Curitiba-Ilha do Mel
I quan ja començàvem a posar-nos "morenos", vam seguir la nostra ruta cap al nord buscant noves platges. Abans, però, vam aturar-nos a Curitiba, una ciutat reconeguda pels seus projectes relacionats amb el desenvolupament sostenible i per ser el nucli d'una zona del Brasil molt marcada per la immigració alemanya de fa unes dècades. Tant és així, que després de passejar pels seus principals carrers i indrets emblemàtics, vam acabar sopant en un restaurant alemany, tot degustant especialitats gastronòmiques (cervesa inclosa) del centre d'Europa!
I després de travessar l'àrea contínua de "mata atlàntica" més gran del Bras
il, vam embarcar-nos cap a Ilha do Mel, una petita illa que ens esperava amb els seus carrers de sorra i sense vehicles de motor. Això sí que era el paradís!!!!A més, tot i els nostres temors respecte l'allotjament, ja que ens trobàvem en plena temporada alta, sorprenentment (com ja ens va passar a l'illa de Santa Catarina) no vam tenir cap problema, i és que quina diferència entre el Brasil i l'Uruguai: amb taaaaaaants quilòmetres de platja, aquí al Brasil la gent es pot repartir millor i no hem hagut de patir les aglomeracions uruguaianes.
I amb una aigua ben calenta (fins i tot més que la del Mediterrani, tot i que sembli increïble tractant-se de l'oceà), vam seguir amb les nostres passejades "litorals", aquest cop des de Nova Brasília fins a Encantadas, les dues principals "árees urbanes" de l'illa, amb el premi, com no podia ser d'altra manera, d'una cervesa ben gelada al final.
Sao Paulo
I després d'una gimcana de transport (que, en unes 12 hores, va consistir en la combinació d'un vaixell -des d'on vam veure dofins- i dos autobusos), vam arribar a una de les megalòpolis mundials per excel·lència, la capital cultural del continent, un monstre de ciment inacabable, Sao Paulo, una ciutat que en un principi no pensàvem visitar, però que degut a la insistència dels nostres amics "paulistas" (l'Anja i l'Aimar) vam decidir incloure en la ruta. Amb una mica de temor inicial per la mala fama que Sao Paulo té en relació a la delinqüència, des del nostre privilegiat allotjament a casa de l'Anja (a Pinheiros/Villa Madalena, un dels barris més de moda de la ciutat, una barreja a la brasilera entre el barri del Born i de Gràcia de Barcelona), vam començar a explorar la ciutat més gran del nostre viatge. I aviat ens vam adonar que hi ha gran diferència entre el discurs d'inseguretat a Sao Paulo i el que nosaltres vam viure, tot passejant tranquil·lament per alguns (això sí, no tots) dels seus barris.
I Sao Paulo va ser més que passejar per la ciutat com en d'altres ocasions havíem fet en aquest viatge, ja que el fet de tenir la sort de comptar amb coneguts morando a la megalòpoli, ens va permetre gaudir d'una autèntica experiència paulistana:
1) Vam pujar a la montanya Jamaguara de la mà (i cotxe) d'en Marco, un amic de l'Anja amb qui vam acabar compartint moltes hores, d'és d'on teníem una vista privilegiada de la ciutat;
2) Vam degustar la chopp (canya) paulistana (amb els cambrers sempre a l'aguait, amb chopps ja preparats, per servir-te'n un de nou quan tot just t'estàs acabant l'anterior), acompanyats dels millors petiscos (tapes) de la ciutat; entre elles, a melhor coixinha de la cidade (una espècia de croqueta en forma de con farcida de pollastre i patata, que està per llepar-se'n els dits!!) al bar Veloso, i carne seca amb cenoura (pastanaga) o abóbora (carbassa), mare de Déu quines exquisiteses!
3) Vam passejar per llocs emblemàtics de la ciutat, com el Parque i l'Estaçao da Luz o la Praça da Sé, tot fent una parada al mercat municipal per gaudir-hi el típic entrepà de mortadela (un pecat terrenal, mireu quina quantitat n'hi posen els molt bèsties!).
I també vam visitar mercats artesanals, on, entre d'altres atraccions, vam escoltar música en directe (sorinho) i vam veure una actuació de capoeira Angola (més continguda que la seva variant més famosa, la Regional).4) Vam endinsar-nos en la gastronomia paulista a través d'una de les seves figures meś reconegudes: la pizza paulistana. Sí, sí, i és que Sao Paulo té la fama de tenir una pizza millor fins i tot que la italiana! Ben assessorats, i acompanyats, per l'Anja, vam anar al Braz, un dels restaurants més reconeguts de la ciutat en la seva elaboració..... quina delícia!!!
5) Vam poder observar una de les principals avingudes de Sao Paulo (l'avenida Paulista) des d'emplaçaments ben privilegiats: la casa de l'Aimar, al barri de Bellavista, ben a prop de l'avinguda
i la casa de la Yara (mare de la Natàlia, la xicota d'en Marco i companya de pis de l'Anja), al bell mig de la pròpia Paulista.
6) A més, a casa la Yara, vam assaborir una moqueca (el plat de la gastronomia brasilera preferit de la Carolina, com potser recordareu els seguidors més antics i fidels del bloc). I amb valor afegit, ja que en vam poder conéixer de primera mà la seva recepta i elaboració, de la mà d'en Marco, cuiner de l'ocasió i tot un mestre gastronòmic. Quan tornem a Barcelona, intentarem cuinar-ne una (això sí, si trobem tots els ingredients), tot fent servir els secrets del xef Marco, que la Carolina va recopilar amb tot detall.
7) Vam ballar forró en un local de la ciutat (bé, els que conegueu el Papell ja sabreu que molt no va moure l'esquelet, tot i que una mica més del que voldria ja que les caipirinhes van fer el seu efecte), un ball típic d'altres latituds però també de moda a Sao Paulo.8) I de mà de l'altre xef del grup, en Vinicius (xicot de la Maira, la germana de la Natàlia), amb qui havíem compartit bailoteos i converses polítiques la nit anterior), vam degussssstar un esplèndid churrasco brasiler, un festival de carn boníííííííssima que ell anava preparant com si res, però amb un toc especial, a la barbacoa i nosaltres, comunitàriament, menjàvem directament de la fusta on la tallava. Un altre estil d'asado, però tant bo com els dels seus veïns argentins!!!!
9) I ben tips, vam assistir, a proposta i de la mà de l'Aimar, a un assaig de Carnaval d'una escola de samba, la Vai Vai. Com que sabíem que per pocs dies no podríem gaudir d'aquestes mítiques festes a Rio (ja que enguany són més tard que mai, el 8 de març, quan nosaltres ja serem a d'altres països), vam voler tenir la nostra dosi particular de samba i festa brasilera. I la vam tenir, i tant, i de ben a prop!10) Per finalitzar un dia tan complet, i per acomiadar-nos de l'Aimar, ens va guiar fins a la terrassa de l'SkyBar, un hotel/bar nou a la ciutat, des d'on es té una vista en 360º de Sao Paulo (en aquest cas, de nit).....espectacular! (tot i que no en tenim fotos perquè vam acabar la bateria amb els vídeos de les ballarines)
11) I com a festa de comiat definitiu, l'Anja, amb en Marco també present, ens va preparar un sopar a base de mandoquinha i mousse de maracujà.....mmmm..... increïblement bo!!!
Nosaltres vam col·laborar-hi amb la preparació de l'aperitiu, gaspatxo, tant en versió tradicional (la Carolina) com en la seva innovació a base de síndria (en Papell).Quina pena deixar Sao Paulo amb totes les coses bones que hi vam viure!
Per cert, mentre érem a la capital econòmica de Brasil, vam aprofitar per fer tots els tràmits i gestions logístiques que necessitàvem pèr continuar el viatge -comprar bitllets d'avió i aconseguir el visat per visitar Cuba (qui ens havia de dir que aconseguir un visat fora del teu país ens duria tants maldecaps)-, i, com que una de les exigències era tenir el bitllet de sortida de Cuba.... ja sabem la nostra data de tornada: el 7 d'abril, a les 5 de la tarda, aterrem a Barcelona... però no pensem en el retorn, perquè el nostre viatge encara ens depara moltes emocions....
Boiçucanga/Camburí
I tot seguit vam iniciar un dels trams que havia despertat passions en d'altres viatgers i en el que teníem grans expectatives: la costa entre Santos i Rio, un continu de frondoses muntanyes (serra do mar) que van a parar al mar, on s'ajunten amb platges de sorra blanca i aigües cristal·lines; on els surfistes troben un dels millors indrets per practicar el seu esport.
Seguint les recomanacions d'en Marco, el nostre destí era
Camburí, un dels nombrosos poblets de la costa, però l'estúpida venedora del bitllet no ens ho va posar fàcil (assegurant-nos que el destí més proper era a uns 20 quilòmetres), però un cop damunt de l'autobús, vam observar que les parades no eren "les oficials" i que anàvem aturant-nos a la gran majoria de poblacions que ens trobàvem en el camí, fet que finalment ens va permetre baixar de l'autobús a Boiçucanga, el poble veí del nostre destí original.
Des d'allí, vam fer una excursió fins a Camburí, on vam gaudir de les seves paradisíaques platges.... i cada cop estàvem més "morenus"!! en ple mes de febrer!!!
Paraty
La següent fita de la nostra ruta era Paraty, la ciutat més famosa de tot aquest tram de costa. Però qui ens havia de dir que per arribar-hi hauríem d'agafar fins a 4 autobusos en un mateix dia!, i sort en vam tenir d'un amic brasiler que vam fer en un dels nombrosos canvis de vehicle, ja que guiats per ell vam poder finalitzar el periple i arribar a Paraty en un horari decent. En total: 4 autobusos i unes 7 hores per fer.... uns 180 quilòmetres!!!
I sí, Paraty és la joia de la corona!!!! I és que té de tot: un casc antic preciós de carrers empedrats i cases colonials molt ben conservat i ple de restaurants i botiguetes amb encant (això sí, molt cares), juntament amb la possibilitat de realitzar-hi multitud d'excursions molt ben connectades gràcies a un transport públic força eficient.
Així, per una banda, vam anar fins a Paraty Mirim, on a part d'accedir a platges desertes en un viatge amb vaixell, una exigent caminada muntanya amunt (o escalada que diria la Carolina) i després muntanya avall, et permet arribar al Saco do Mamanguá, un braç de mar que entra terra endins i que està pleeeeee de precioses platges a les quals es va accedint paulatinament tot caminant per terra ferma.
A més, aquest dia (vaixell + caminada), el vam compartir amb un trio d'argentins d'allò més simpàtics: l'Olga, l'Esteban i la Gabriela, amb els quals vam tenir una llarga conversa sobre política argentina i sudamericana "gràcies a" que un autobús es va espatllar i vam haver d'esperar el següent, que venia..... unes 3 hores i mitja més tard :)
Per altra banda, també vam caminar per Trinidade, un poblet petit envoltat de muntanyes i platges, amb la culminació d'una "piscina natural" al final del camí, impressionant! Per cert, tot seguint l'exemple de l'Esteban, el nostre nou amic argentí, vam comprar unes ulleres de natació (ben fashion, roses de nena!!) per poder observar de ben a prop els múltiples peixos de colors que poblen les aigües de la zona. I la inversió va valer molt la pena! (tot i la vergonya que li feia, i li fa, a en Papell, anar engalanat amb aquestes ulleres.... però no hi havia cap altra opció al mercat on les vam comprar!)
I, en darrer lloc, unes illes de pel·lícula a les que s'hi pot accedir només en vaixell en excursions (d'unes 5 hores) des del port de Paraty. Nosaltres en vam visitar quatre: Sapeca, Comprida, Mantimento i Jurumirim..... espectaculars!!!!
Ilha Grande
I quan crèiem que ja havíem vist el millor de la costa sud brasilera, vam arribar a Ilha Grande. La tercera illa més gran del Brasil gairebé no compta amb vehicles de motor i té una amplíssima oferta de trilhas (camins) que travessen els seus frondosos boscos/selva, tot traslladant-te de platja en platja..... cadascuna de les quals més bonica que l'anterior!!
La primera trilha des d'Abraao (principal urb de l'illa, on estàvem allotjats) ens va dur fins a la platja més famosa de totes, la Lopes Mendes, considerada com una de les més boniques de tot el Brasil! I la veritat és que tant el recorregut per arribar-hi (unes dues hores i mitja de caminada enmig de la selva, tot travessant altres platges) com la platja en si no ens van decebre en absolut!!
L'endemà, vam encaminar-nos en direcció contrària, cap al Saco do Ceú. Després d'una visita fugaç a la cachoeira (cascada) de Feiticeira, massa concorreguda pel nostre gust, vam seguir camí per anar descobrint altres platges d'aigües cristal·lines i poblades de peixos de colors. I algunes d'aquestes..... estaven desertes, tota la platja per nosaltres sols!!!
Rio de Janeiro
I per acabar el nostre periple brasiler.... un dels plats forts del viatge: Rio de Janeiro, a cidade maravilhosa!!!
Construïda en un emplaçament idíl·lic, enmig de muntanyes que formen part de la pròpia ciutat (com el famós Pao de Açucar o el morro del Crist de Corcovado)
i oberta a l'oceà d'una manera senzilla i espectacular alhora, amb multitud de platges urbanes (entre les que destaquen, òbviament, les més famoses: Ipanema i Copacabana -on estàvem allotjats, concretament al barri de Leme, al morro Babilònia-), Rio de Janeiro és una ciutat que de seguida captiva al visitant.
Ja sigui per les vistes que es tenen de la ciutat des de diferents emplaçaments, per la bellesa dels i de les cariocas, pel gust especial de les caipirinhas, o per l'ambient de pre-carnaval, des de ben aviat vam ser absorbits per l'atmosfera especial de Rio i ens vam deixar seduir. A més, vam tenir l'oportunitat de comptar amb una guia local de luxe, l'Anja, amb qui ens vam retrobar, a la seva ciutat natal, per celebrar el seu aniversari, juntament amb els seus amics cariocas (en Marcio i la Cristina), amb qui vam compartir chopps a manta.
Després d'una nit de festa a Lapa (un dels barris de moda de la ciutat), de ballar amb els blocos na rua (comparses que desfilen pel carrer) per Ipanema i de la visita al Sambòdrom per presenciar un dels assajos tècnics de Carnaval (en un any en què per primer cop les escoles de samba no competiran degut a un incendi que fa unes setmanes va destruir bona part de les fantasies -vestimentes- que havien de lluir durant la desfilada)....
vam visitar amb l'Anja el barri bohemi de Santa Teresa, on, entre d'altres, vam fer la passejada de rigor per la famosa escala que un artista xilè, en Selarón (que vam conéixer assegut a la seva pròpia obra), està construint des de fa més de 20 anys.
I el comiat del Brasil, com no podia ser d'altra manera, va estar marcat per la gastronomia, a base d'un plat típic que encara no havíem provat: la feijoada, que ens va encantar! i deixar ben tips!!
Així, amb la panxa beeeen plena i molt satisfets dels nostres dies a Rio, abandonem el país en què, sumades les dues parts, hem passat meś temps en aquest viatge. El Brasil té un no sé què que ens ha captivat, com ja notareu alguns en el nostre retorn a Barcelona (en què intentarem preparar algunes de les seves especialitats culinàries), superant fins i tot les dificultats idiomàtiques que hem tingut en diverses ocasions per comunicar-nos amb fluïdesa amb els seus habitants. Aiii, a veure si tindrem saúdade (nostàlgia) de Brasil... i de les seves cerveses gelades!!!!
