ARGENTINA (I): Mendoza i Buenos Aires

Mendoza

I deixem Xile per creuar cap a Mendoza tot travessant els Andes més alts, amb l'Aconcagua al capdamunt! Tot i que per a ser-vos sincers, no sabem ben bé quina de les múltiples muntanyotes era el pic més alt del continent. Però és igual, perquè totes eren ben espectaculars...

I els paisatges que les envoltaven, que canviaven dràsticament en creuar la frontera, també eren impressionants...

El viatge havia de ser curt (no més de 6-7 hores), però va resultar ser una mica més llarg degut a uns incidents fronterers..... i és que "amagats" entre els passatgers s'hi trobaven 2 contrabandistes! Encara no entenem perquè passaven productes del país car al país "barat", però vam riure i flipar d'allò més en veure la quantitat de bolsos, i bolsos, i bolsos, i bolsos, que es poden amagar en una maleta i que l'agent d'aduanes anava treient i estenent damunt del mostrador. Semblava la bossa de la Mary Poppins! La dona contrabandista sembla que no va poder creuar la frontera, però l'home va apel·lar a la solidaritat dels altres passatgers de l'autobús per tal de pagar la sanció que li imposaven per la quantitat de material (calces, calçotets i mitjons) que estava passant (amb la promesa que ell ho pagaria en arribar al nostre destí, Mendoza). Tot plegat, una mica surrealista.

Finalment, vam arribar a Mendoza, primera ciutat del nostre periple argentí. La regió és coneguda per ser la principal productora de vins del país, i, com que els que ens seguiu habitualment ja suposareu, un dels nostres objectius era fer una ruta per les bodegues i començar a introduir-nos en els vins argentins. I la veritat és que la visita (que incloïa bodegues artesanals, industrials i una botiga de licors espectacular) no ens va decebre i ens va descobrir que el nostre estimat Carmènére hauria de ser substituït a partir d'ara per la varietat típica de la regió, el Malbec.

I després de la cata de vins, vam concertar una activitat més aventurera per l'endemà: ràfting, un esport d'aventura en què cap dels dos havíem experimentat abans. Això sí, tot i que la primavera és l'època idònia per fer el descens dels rius tot practicant aquest esport, en aquest cas les minses nevades de l'hivern comportaven que hi hagués poca aigua al riu, i que l'activitat fos menys de risc del que ens podíem imaginar. Millor per nosaltres!, tot i que el guia ja es va encarregar d'anar fent diversos jocs durant la baixada per fer-ho més "aventurer". Amb tot plegat, us podem assegurar que vam quedar força xops amb el ràfting, però ben satisfets!

Ben plens d'adredalina, vam destinar el nostre últim dia a la ciutat per descobrir-la una mica més, tot passejant pels seus amplíssims carrers (resultat de la planificació urbana posterior a un terratrèmol de fa molts anys) i pel seu immens parc metropolità, on tots els mendocinos s'hi esbargeixen durant el cap de setmana. Mentrestant, anàvem fent copes i copes de Malbec...., potser per això la ciutat ens va agradar més del que ens esperàvem.






Buenos Aires

I després d'un viatge de 15 hores en autobús semi cama con servicio (servicio= berenar+sopar+esmorzar), amb sessió de bingo inclosa, tot creuant el país des dels Andes fins a l'Atlàntic, vam arribar a la capital federal de l'Argentina, una de les ciutats que més il·lusió ens feia visitar en aquest viatge: Buenos Aires!!!!!!
I tal com deia la guia, és una ciutat sexy i captivadora, de la que et pots enamorar fàcilment, i que no t'ha d'estranyar perquè no seràs el primer ni l'últim en sentir-te atrapat pel seu magnetisme. I és que amb la seva oferta gastronòmica de primera qualitat (mare de Déu com n'està de bona la carn d'aquí.... i pels aficionats a les pizzes, si mai visiteu Buenos Aires, no deixeu de degustar la fuggazzeta de "El cuartito"...mmmmm..... mai heu vist una pizza amb tal quantitat de formatge!!!),

l'amplíssima oferta cultural, una vida nocturna més que activa, i els seus punts d'interès paisatgístics i històrics, des de ja la ciutat compta amb 2 admiradors més!

I un bon exemple de que ens hi hem adaptat la mar de bé és que ara mateix estem escrivint l'entrada al bloc des de la terrassa del nostre hostel tot fent-nos uns mates, com si fossim dos porteños més :) (això sí, és un gust difícil, al qual t'hi has d'acostumar, però estem ben decidits a fer-ho amb èxit i ser, com ells, uns incansables transportadors de termo+mate).

Durant els dies que hem passat en aquesta ciutat, encara sense l'energia del mate, hem recorregut bona part dels seus carrers, intentant no deixar-nos cap dels seus principals atractius: el cementiri de la Recoleta (increïble i sorprenent), el barri de La Boca amb el seu famós i acolorit carrer "Caminito" (maco, tot i que potser excessivament explotat turísticament), el barri de Palermo (fashion a més no poder però amb un ambient molt agradable), les famoses llibreries (com "El Ateneo", ubicada en un edifici esplèndid), l'avinguda Corrientes (amb una concentració descomunal de teatres i shows artístics varis que no vam deixar passar), l'Obelisc (emblemàtic i majestuós),l'Avinguda 9 de Julio (eterna), l'Avenida de Mayo (amb la millor arquitectura de la ciutat, segons diuen els propis porteños), la Plaza de Mayo (plena de simbolisme històric, de reivindicacions actuals i seu de la Casa Rosada), els cafès (alguns amb milonga inclosa), el barri de Puerto Madero (la zona meś pija de Buenos Aires), la reserva ecològica "Costanera Sur" (un dels punts des d'on es pot contemplar la fusió del riu amb l'oceà Atlàntic), el Tigre (zona del Delta del Paranà plagada d'illes que alberguen una ciutat a l'aigua, també coneguda com la Venècia argentina) i el barri de San Telmo (punt històric de la ciutat, seu d'un dels mercats meś emblemàtics de Buenos Aires i escenari de les inoblidables aventures de la Mafalda).

Com veieu, aquesta ciutat té mil i una meravelles per oferir!

Esperem seguir-ne gaudint en els dos dies que ens hi queden, ja amb la companyia de la mare de l'Albert, que ve a visitar-nos, i amb qui, a part de la capital, recorrerem tot el sud del país i del continent, fins a...... Ushuaia, la fi del món!!!!